FA TRES DIES QUE PLOU!
Plou, plou, plou
fa tres dies que plou.
Per les banyes del bou
que ja n'hi ha prou!
El cel clou i desclou
els núvols en renou:
sembla una olla en què cou
vés a saber quin brou!
M'hi jugo el sou
que si el vent no es mou
tindrem pluja fins l'any nou!
Plou, plou, plou.
Aquest poema ens explica que plou en abundància de fa tres dies.
POEMA DE LA PLUJA BOJA .
Tap-tap-tapatap,
com cireres les gotes cauen,
banyen voreres,
mullen els arbres.
Tap-tap-tapatap,
reboten folles gotes
sobre el meu cap.
Un núvol auri
es penja en la perxa,
cotons de festa
i banyes de mel.
Tap-tap-tapatap,
la pluja boja
fa boges curses
sobre el meu cap.
(Joan Vila i Vila)
Aquest poema ens conta que la pluja és boja i que plou quan vol.
AQUESTA PLUJA
Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s’olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.
Tothom té defectes,
jo encara t’enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons,
i avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.
Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d’estrelles.
Demà pintaré al cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m’estic transformant
en un amfibi.
(Antònia Font)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada