dijous, 27 d’octubre del 2011

POR.





Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...                                        
                        
                                                                                                                            Josep Manel Vidal






1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.


Aquest text ens parla de la por. Però de la por de quan estàs enamorat. Ens explica que aquestes dues persones varen  tenir una relació, i que una d'elles s'ha enamorat, però no vol estar amb l'altre, perquè té por de fer-l'hi mal.
Les diferències que trob esque un text poètic està escrit en prosa i el narratiu no. Que al poètic a vegades els versos rimen i al narratiu no.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Caissés.




Conclusiones
(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía
no sólo está en el crepúsculo,
la rosa,
el mar,
la lluvia,
la pobrecita página en blanco.
Está también en ti, amor,
aún cuando lo ignores,
dudes de lo que digo,
estés contra ella,
la niegues.
La il·lustració és d'Andre Azevedo.


 1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:
A) ¿Dónde está la poesía?

Está en las personas.
B) ¿Dónde la podemos encontrar?
En el amor.
C) ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?
No, porque la poesía se tiene que sentir.
D) ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
Sí.
E) ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tu respuesta. 



dimarts, 18 d’octubre del 2011

1. Cerca informació a un diari d'actualitat sobre la manifestació del 15 d'octubre ( manifestació que es feia, el mateix dia, arreu del món). La penges al teu blog, l'expliques (resultats, penja algun escrit que en parli també) i en fas la teva opinió personal. Penja'n imatges també.



Dissabte 15 d’octubre de 2011: Mobilització internacional «Unides per un canvi global/United for global change»
Manifestació a València, Plaça de Sant Agusti 18 h
El 15 d’octubre ciutadans i ciutadanes de tot el món eixirem al carrer per mostrar la nostra indignació per la pèrdua dels nostres drets a mans de l’aliança entre els poders financers i la classe política.
Des de Democràcia Real Ja vos convidem a participar en aquesta acció pacífica de protesta internacional, sumant-vos a la nostra convocatòria o realitzant les vostres pròpies convocatòries per a la data. Ha arribat el moment d’alçar la veu. El nostre futur està en joc, i res pot retenir la força de milions de persones quan s’uneixen amb un propòsit comú.
Democràcia Real Ja és una plataforma de coordinació de grups pro-mobilització ciutadana que es va originar a l’estat espanyol. Sota el lema “No som mercaderia en mans de polítics i banquers”, milers de persones vam sortir al carrer el 15 de maig per exigir una democràcia més participativa, oposar-nos a la corrupció del sistema polític i mostrar el nostre rebuig a les retallades socials que es ens imposaven. Després de l’èxit d’aquesta primera manifestació, van sorgir diversos moviments i es van muntar acampades en places de tot l’estat, semblants a la primera ocupació de la Plaça Tahrir al Caire. Aquestes van donar lloc a assemblees populars, on els ciutadans desenvolupen els seus objectius mitjançant un procés de decisió inclusiu i horitzontal. El moviment 15M de seguida va traspassar fronteres i va encoratjar accions en nombroses ciutats del món, entre elles una multitudinària manifestació contra el Pacte de l’Euro el passat 19 de juny.
Sota la pressió del poder financer, els nostres governants treballen pel benefici d’uns pocs, sense que els importe el cost social, humà o mediambiental que això puga generar. Promovent guerres amb finalitats econòmiques i portant a la misèria a pobles sencers, les classes dirigents ens despullen del nostre dret a una societat lliure i justa.
Per això us convidem a unir-vos a aquesta lluita pacífica, difonent el missatge de que junts som capaços de canviar aquesta intolerable situació. Prenguem els carrers el 15 d’octubre. És hora que se’ns escolte. ¡Units farem sentir les nostres veus!



2. Quina és la teva cançó preferida? Per què? Escriu-la i explica'n el significat. També en pots posar l'enllaç directe


La meva cançó preferida és Pido la palabra, escrita per Andy &Lucas. Perquè aquesta cançó em dur bons records, 

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Seguim fent activitats.

1. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.

A) Creus que hauria d'existir la pena de mort?
B) Creus que s'hauria de produïr la pena de mort a Espanya?

C) Utilitzen els goberns la pena de mort per suprimir la violència? 
D) No pensen que hi ha  vegades en que l'estat no te mes remei que cobrar-se una vida? 
E) No es necessari ejecutar a  presos per evitar que tornin a cometre els mateixos errors? 
F) No creus que mereix morir qualcú que ha comes un horrible delicte o que mata a una altre persona?
G) És necessària la pena de mort per possar fi als actes de terrorisme i de violència política?
H) No és més cruel tancar a algú durant llarg temps o de per vida d'executar?
I) Què diuen les lleis internacionals sobre l'ús de la pena de mort? 
J) Què farieu vosaltres amb la pena de mort la deixarieu o la llevarieu?

2.  Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis. 






Cucorba, és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro a l'any 1977.
L'integren: Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Ramis i, des del disc "Mamballetes", Gemma Palà. Actuen vestits de pallassos o el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu de Països Catalans i amb temes de creació pròpia...


3. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.





Jo pens, que el que hauria de millorar és l'actitud a l'hora d'estudiar, i no ho hauria de deixar pel darrer moment, i fer-ho amb ganes.


4.  Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.



Jo trop que a l'amistat és on hi ha d'haver confiança, consol, amor i, respecte. És un vincle entre dues persones.
Des del meu punt de vista, consider que tenc bons amics, encara que n'hi hagi algun que m'hagi fallat, alguna vegada. La persona necessita demostrar-me que podem confiar una amb la altre.



dijous, 13 d’octubre del 2011

Treball d'investigació sobre la pena de mort.

1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

L'execució d'un presoner com a càstig per un crim o un delicte segons a quins paisos el castig imposat a un crim tan greu que merix la decapitació.




  • Suprimida per a tots els crims.


  •  Suprimida per als crims no comesos en circumstàncies excepcionals (com ara els comesos en temps de guerra)

  • . Contemplada com a sanció penal, però suprimida a la pràctica

  • . Contemplada com a sanció penal; la seva aplicació és vigent.



  • 2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

  •     La meva opinió personal sobre la pena de mort es que és justa i a la vegada injusta. És justa per que si a ocurrit un crim molt greu, molt fort com per exemple violació o asesinat trop que la persona que ho ha fet es mereix la mort i tortures, però a la vegada també nosaltres seriem com ells i això es injust per que nigú en aquest mon te dret de llevar la vida a l'altra persona.



  • 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:


    En el primer paràgraf ens xerra de que no sap com pot haver pena de mort a altres països del mon.
    En el segon paràgraf ens comenta que han executat un home a la xina degut al tràfic de drogues.
    En el tercer paràgraf posa un exemple de l'educació escolar de que si un nin pega a un altre l'hauria de pegar al agressor.
    En el quart paràgraf ens diu que si les persones incompleixin qualsevol norma que el castigin però no amb pena de mort.
    En el quint paràgraf he ha una xifra molt elevada a la pena de mort. Hi ha 69 països que encara ho fan.

    Octubre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines.


    1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis.

    Na joana Raspall va neixer a l'any 1913 a la Barceloneta. La família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Allí la porten a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vis ta perquè no feia ric, però el seu pare va voler que tingués una educació lliure". La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.
    De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba. En acabar els estudis, va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba la guerra. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan torna a casa, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.
    La represa de l'activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte; "ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí". Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars... També fa classes de català i comença a crear fitxes amb mots sinònims que, de mica en mica, va ampliant; la tasca, completada per Jaume Riera, veurà la llum com al seu primer diccionari. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims, amb Joan Martí.
    Participa en el I Congrés de Cultura Catalana; des d'aquest congrés, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.
    La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia el 1996,Versos amics el 1998, Concert de poesia el 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica tres llibres de poesia i el 2007 la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.
    Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia. 


    2. Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l. Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?


    Al lector de poemes
    (Joana Raspall)

    Llegeix a poc a poc.
    El vers té pes i ales;
    endinsa al fons del cor
    i forja les sagetes
    que vencen temps i espai.
    Respira a poc a poc
    l’embruix de les paraules,
    i fes-te’n un tresor
    de ritme i harmonia
    que ja no et prendran mai.

    Poesia del vent.

    1. Comenta el poema "Poesia del vent". Explica quins elements de la primavera hi veus reflectits.







    Vent
    (Miquel Bota Totxo)

    Jo sé d'un gegant
    que, bufa bufant,
    els arbres esbranca;
    i amb son cru xiulet
    esclata en calfred
    el blat de la tanca.

    I al senzilló ocell
    quan fa el vol més bell
    el ploma a bufades...
    A l'ametlerar
    gisca en esfullar
    flors que són besades.


    Aquest poema explica les característiques de la primavera.
    - Augmenta la temperatura.
    - Precipitacions moderades (tot depèn de la regió).
    - Hi pot haver fortes tempestes i vents.

    El que pensa na Míriam sobre la poesia.

    1. Aquí tens el que pensa de la poesia una antiga alumna de 2n de PQPI.





    A) Fes un resum de l'escrit.

     Què na Míriam no li agradaven el poemes, n'hi tans sols llegir-los. Fins que un dia la seva tutora els hi va encomanar com a feina de classe.

    B) Escriu les idees principals del text.
    Què els poemes a principi de curs, eren molt difícils, i ara ja no ho son tant.

    C) Escriu la teva opinió personal sobre el que diu na Míriam.
    Doncs, que a mi tampoc m'agradaven els poemes perquè trobava que era un aburriment i no els hi trobava el sentit, i ara si que li trop algunes vegades el seu significat. Però això és normal.

    dimarts, 11 d’octubre del 2011

    Volverán las oscuras golondrinas...




    1. Activitat de llengua castellana referida a la poesia del Romanticisme espanyol: Escribe un poema, mínimo seis versos, de desamor dirigido a tu amado o amada. No es necesario que sea de verdad: inventa un amor y una despedida. Puedes inspirarte en los poemas de Bécquer. El principio del poema tiene que decir lo siguiente:

      Adiós amada mía. 
    Pienso en ti de noche y de día.                                    

    Echo de menos tu risa,
    tus besos y tus caricias.
    Ojala pudiera hacer algo para que estubieras aquí, a mi lado.
    Así yo dejaria de estar intrigado, 
    para saber cuando volverías tú amada mía, a mi lado.

    2. Escribe en tu blog las características principales de la poesía del Romanticismo Espanyol.
    • Rechazo al Neoclasicismo. Frente al escrupuloso rigor y orden con que, en el siglo XVIII, se observaron las reglas, los escritores románticos combinan los géneros y versos de distintas medidas, a veces mezclando el verso y la prosa; en el teatro se desprecia laregla de las tres unidades (lugar, espacio y tiempo) y alternan lo cómico con lo dramático.
    • Subjetivismo. Sea cual sea el género de la obra, el alma exaltada del autor vierte en ella todos sus sentimientos de insatisfacción ante un mundo que limita y frena el vuelo de sus ansias tanto en el amor, como en la sociedad, el patriotismo, etc. Hacen que la naturaleza se fusione con su estado de ánimo y que se muestre melancólica, tétrica, misteriosa, oscura... a diferencia de los neoclásicos, que apenas mostraban interés por el paisaje. Los anhelos de amor apasionado, ansia de felicidad y posesión de lo infinito causan en el romántico una desazón, una inmensa decepción que en ocasiones les lleva al suicidio, como es el caso de Mariano José de Larra.
    • Atracción por lo nocturno y misterioso. Los románticos sitúan sus sentimientos dolientes y defraudados en lugares misteriosos o melancólicos, como ruinas, bosques, cementerios... De la misma manera que sienten atracción hacia lo sobrenatural, aquello que escapa a cualquier lógica, como los milagros, apariciones, visiones de ultratumba, lo diabólico y brujeril...
    • Fuga del mundo que los rodea. El rechazo de la sociedad burguesa en la que les ha tocado vivir, lleva al romántico a evadirse de sus circunstancias, imaginando épocas pasadas en las que sus ideales prevalecían sobre los demás o inspirándose en lo exótico. Frente a los neoclásicos, que admiraban la antigüedad grecolatina, los románticos prefieren la Edad Media y el Renacimiento. Como géneros más frecuentes, cultivan la novela, la leyenda y el drama histórico. 

    3. Comenta el poema "Volverán las oscuras golondrinas". Recuerda que puedes comentar estrofa por estrofa. 

    RIMA LIII    Volverán las oscuras golondrinas
    en tu balcón sus nidos a colgar,
    y otra vez con el ala a sus cristales
            jugando llamarán.
      Pero aquellas que el  vuelo refrenaban
    tu hermosura y mi dicha a contemplar,
    aquellas que aprendieron nuestros nombres...
            ¡esas... no volverán!.
      Volverán las tupidas madreselvas
    de tu jardín las tapias a escalar,
    y otra vez a la tarde aún más hermosas
            sus flores se abrirán.
      Pero aquellas, cuajadas de rocío
    cuyas gotas mirábamos temblar
    y caer como lágrimas del día...
            ¡esas... no volverán!
      Volverán del amor en tus oídos
    las palabras ardientes a sonar;
    tu corazón de su profundo sueño
            tal vez despertará.
      Pero mudo y absorto y de rodillas
    como se adora a Dios ante su altar,
    como yo te he querido...; desengáñate,
            ¡así... no te querrán!

    dijous, 6 d’octubre del 2011

    El tabac.



    1.Fer un comentari sobre el text que parla del tabac. 


     A España es el país on és es consumeix més tabac. A els pares pareix que els hi és igual fumar-se un cigarret davant els seus fills a casa seva, i pens, que si ja ho veuen des de petit, ja pugui ser un hàbit, per a quan siguin més grans.
    Les conseqüències dels efectes del tabac que ens produeix el nostre cos, contenen moltes de les substàncies que conté un cigarret són nocives i fins i tot poden arribar a ser mortals. Ja que, cada any és mor moltíssima gent per cupa del tabac, o pels seus components.


    2. Contesta les preguntes següents referents al text anterior. Copia-la i l'aferres al teu blog.



                 ENQUESTA SOBRE EL TABAC

    1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment?
    Pens, que és perquè l'estat hi guanya bastants de doblers i com que per ell és un gran benefici, encara és legal.

    2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?
    No, tots els pares que fumen devora els seus fills donen mal exemple.
    Sí, perquè també respires el fum del tabac. 

    3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac?
    Sí, perquè també respiren fum del tabac.

    4. Escriu els efectes secundaris del tabac.
    El fum del cigarret conté també un nombre de gasos perillosos. Un d'aquests gasos, el monòxid de carboni (no confondre'l amb dióxid de carboni), té la possibilitat de passar a través de les parets dels alvèols a l'interior de la sang molt més fàcilment que l'oxigen. Per tant, la presència de monòxid de carboni impedirà que la sang tingui la seva taxa normal d'oxígen. En conseqüència serà necessari respirar més de pressa i el cor deurà treballar més fort perquè el cos rebi la quantitat normal d'oxigen que necessita (taquicàrdia). Això tensiona el cor, especialment si el pulmó de la persona està contínuament exposat al fum del cigarret.

    dimarts, 4 d’octubre del 2011

    .

    1.Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli.
    La tardor és una de les quatre estacions més temperades. És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim. Els animals es preparen per al temps fred emmagatzemant menjar.

    2.Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 
    Paraules del vent
    (Joana Raspall)

    El vent em diu coses
    que jo no les sé explicar;
    coses dolces i boniques
    que fan de bon escoltar:
    com si cantessin els àngels
    amb arpes i violins;
    com si les flors hi vessessin
    el nèctar que duen dins;
    com si em gronxessin les ones
    sobre un mar meravellós
    dins d'una barca de somni
    on fóssim nosaltres dos...

    ...perquè sé que tu hi vindries,
    al mar de l'encantament,
    a escoltar bruixeries
    de les paraules al vent.

    Viatge a Ítaca

    1. Heu vist que el nostre blog comença amb uns versos d'aquest poema que fou traduït i musicat pel compositor Lluis Llach. Descriu una bona filosofia de viure i m'agradaria que vosaltres descobríssiu quina és. Simplement doncs, copia el poema al teu blog, acompanya'l d'una imatge adient, explica el que ens conta i penja a la mateixa entrada la cançó.
     
     

    Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
    has de pregar que el camí sigui llarg,
    ple d'aventures, ple de coneixences.
    Has de pregar que el camí sigui llarg,
    que siguin moltes les matinades
    que entraràs en un port
    que els teus ulls ignoraven,
    i vagis a ciutats
    per aprendre del que saben.
    Has d'arribar-hi, és el teu destí,
    però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys,
    que siguis vell quan fondegis l'illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat
    fent el camí, sense esperar
    que et doni més riqueses.
    Itaca t'ha donat el bell viatge,
    sense ella no hauries sortit.
    I si la trobes pobra, no és que Itaca
    t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
    sabràs el que volen dir les Itaques.

    Més lluny, heu d'anar més lluny
    dels arbres caiguts que ara us empresonen,
    i quan els haureu guanyat
    tingueu ben present no aturar-vos.

    Més lluny, sempre aneu més lluny,
    més lluny de l'avui que ara us encadena.
    I quan sereu deslliurats
    torneu a començar els nous passos.

    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara s'acosta.
    I quan creieu que arribeu,
    sapigueu trobar noves sendes.

    Més lluny, sempre molt més lluny,
    més lluny del demà que ara ja s'acosta
    i, quan sereu deslliurats,
    tingueu ben present no aturar-vos (2)

    Bon viatge per als guerrers
    que al seu poble són fidels,
    afavoreixi el Déu dels vents
    el velam del seu vaixell,
    i malgrat llur vell combat
    tinguin plaer dels cossos més amants.
    Omplin xarxes de volguts estels
    plens de ventures,
    plens de coneixences.

    Bon viatge per als guerrers
    si al seu poble són fidels,
    el velam del seu vaixell
    afavoreixi el Déu dels vents,
    i malgrat llur vell combat
    l'amor ompli el seu cos generós,
    trobin els camins dels vells anhels,
    plens de ventures,
    plens de coneixences. 
    Lluis Llach

    Dites populars sobre les diferents estacions de l'any

    A. Explica el significat de cada una d'aquestes dites populars sobre les diferents estacions de l'any. Escriu-ne una que sàpigues sobre cada estació tu també.



    1) Primavera arribada, ovella esquilada.
    2) Per la primavera, res no és com era.  
    3) En l'estiu, tot lo món viu.  
    4) Estiu calorós, hivern rigorós. 
    5) La tardor, porta la tristor. 
    6) Pluja de tardor, fa bona saó.  
    7) Pluja d'hivern, dia d'infern.    
    8) En hivern, bona sopa i vi calent. 
    9) Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, torna-te'n al niu; tant si riu com si plora, de l'hivern ja estem fora. 
    10) A l'estiu tota cuca viu. 
    11) La primavera, la sang altera.  
    12) A l'estiu, la figa busca el piu. 
    13) Els ocells tornen a cantar, la primavera acaba d'arribar. 
    14) La primavera porta flors, dites i calor. Si no la veus ets de color marro.